Cronologia
823 Apareix per primer cop el nom del poble en un document.
988 Primera referència dels molins i molinars de Salt.
1346 Ampliació de la sèquia Monar fins a Vilanna.
1449 Privilegi de batlle de Salt.
1453 Bernat de Sitjar obté el domini útil de la sèquia.
1467 Estada del príncep Ferran al mas Llorens de Salt.
1620 Venda de la sèquia Monar a la ciutat de Girona.
1781 Autorització per al restabliment de la farga d'aram.
1846 Constitució de la societat Ramió i Cia.
1865 És el primer plànol de Salt que trobem a l'arxiu.
1870 Vaga a la fàbrica Coma, Ciuró i Clavell.
1880 Inauguració de la carretera Anglès-Girona (carrer Major).
1886 Creació de l'Hospital Psiquiàtric.
1892 Fundació del col·legi de les Dominiques.
1895 Inauguració del tram saltenc del tren d'Olot.
1909 Incendi de la fàbrica Mulleras.
1910 Joan de Coma i Cros esdevé l'únic propietari de les fàbriques tèxtils de Salt.
1919 Organització del Sindicat Únic.
1921 Creació del Centre Obrer de Cultura Floral.
1923 S'instal·la a Salt l'empresa Manufactures Antoni Gassol.
1924 Construcció de la central del molí.
1927 Construcció de les Escoles Nacionals.
1931 Proclamació de la República.
1932 Creació del Casal Saltenc.
1936 Constitució del Comitè de Milícies Antifaixistes i inici de la guerra civil.
1937 Col·lectivització de les propietats del marquès de Camps.
1939/1940 Final de la guerra civil.
1943 Trasllat de la presó provincial al Veïnat .
1954 Inauguració de la Biblioteca Municipal.
1956 Inauguració del grup de cases Sant Cugat (cases barates).
1974 Salt és annexionat a Girona.
1975 Caiguda del règim franquista.
1977 Es crea el Talleret de Salt.
1979 Constitució del Consell Municipal.
1983 Primeres eleccions municipals democràtiques després de la segregació .
1988 Agermanament Salt-Quilalí.
2004 Inaguració del nou hospital Santa Caterina.
2005 Inaguració Espai Gironés i de l'escola Universitària de fisioteràpia Garbí.
Actualment a Salt hi ha hagut grans canvis, però per tal de veure aquesta gran diferència cal que viatgem en el temps i veiem com era Salt des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
Pel que fa al paisatge de Salt, hi ha tres factors claus que caracteritzen l'hàbitat saltenc: la sèquia Monar, el camí Ral i la proximitat amb Girona.
L'agricultura a Salt ha estat lligada a la proximitat del riu Ter i al pas del rec Comtal o sèquia Monar per les terres del terme. El desplaçament del curs del riu Ter cap al nord des de 1865 fins avui, va ser elaborat pel Marquès de Camps en aquell any. El curs antic passava per l'actual "Bassa dels Carros" i el Torrent de les Fonts en seria un braç abandonat. Les vernedes, estan documentades des dels inicis del segle XIV a la vora dels aiguadeixos del Ter, i amb tota probabilitat eren pastures i bosc. Al segle XVI molts havien esdevinguts horts. El curs del riu es va veure modificat després d'una avinguda forta d'aigua en les poblacions instal·lades a les vores desl rius gironins, per aquest motiu es van veure canalitzades. Els aiguats més importants acostumaven a ser a la tardor, però a la primavera, a més de les pluges, el cabal del riu portava l'aigua de la fossa de les neus pirinenques. Al llarg del segle XIV hi va haver inundacions que arrasaren les construccions que s'estaven fent alçada del Pont Major (1352-1367). Al segle XV apareix una altre denominació per a la sèquia, la van anomenar "reg monar real de Girona", que amb el llarg dels anys va anar canviant a mida que s'anava canalitzant.
 |
| Salt des de la torre de la Farga. Es pot observar l'antic camí ral d'Amer, les hortes, el barri vell i la fàbrica tèxtil Gassol, (1885-1944). |
L'agricultura de regadiu i la molinera comparteixen un espai comú i aquesta sèquia tan ben aprofitada mostra signes de sobreexplotació per les necessitats del molins del Mercadal de Girona que impossaven reformes en el cabal d'aigua pels seus propis interessos. L'any 1318, Ramon i Calvet havia començat a fer un rec en possessions de Bernat Torre de Santa Eugènia per abastir els seus molins del Mercadal.
Aquesta seqüència d'esdeveniments il·lustra el significat de la canalització de l'aigua en el Pla de Salt, també imposades per les necessitats de regatge que s'imposaren pels usos industrials. La Maçana, també es va veure afectada per aquest esdeveniment i va haver de canviar el seu curs per ser canalitzada, fet que va provocar un trasbals considerable en el conjunt del mapa hidrològic de Salt.
 |
| El riu Ter a les Deveses de Salt. |
Actualment en el riu Ter trobem les xarxes d'aigües superficials, d'una banda, els desguassos naturals dels darrers contraforts de les Guilleries, que inclou la Maçana, el Marroc i el Rera Mus, que defineixen directament i indirectament el riu Ter. D' altra banda trobem els regadius artificials que pengen de la Sèquia Monar que connecta directament amb el riu Ter.
Pel que fa a les vies de comunicació de Salt, actualment existeixen camins i carreteres que fan possible una millor transitació per arribar i sortir de Salt. Cal dir que està molt ben comunicada, tot i que encara s'estan avaluant uns possibles canvis que afavoreixin aquesta comunicació, com per exemple la millora del recorregut Anglès-Salt reconstruint, remodelant i netejant les carreteras N-141 i GI-535. A l'antiguitat, la xarxa viària estaba situada en el camí Ral d'Amer que era la principal via de comunicació de Girona cap al Collsacabra i la Vall d'Hostoles. Altres camins secundaris connectaven amb el municipi de Salt, com el camí de Vilablareix que enllaçaven el poble i els molins de Salt amb les parròquies veïnes. També hi havien camins que es dirigien cap el riu Ter per creuar-lo, com el camí que anava a Sant Gregori o el carrer L'Horta (1318) que comunicava les feixes conreades pels pagesos de Salt entre el rec Comtal i el riu.
Pel que fa a l'economia, antigament el nivell agrícola era quasi el 100% de la població ja que s'alimentaven d'allò que conreaven a l'igual que els moliners trituraven el gra per poder sobreviure i alimentar-se per tal de fer pa. Això no va canviar al llarg dels segles tot i que desprès de la Pesta Negra molts aspectes del municipi es van veure afectats, no només la demografia de Salt, sinó també la economia, la societat... És a partir del segle XV que el nombre de propietaris (ja que estavem en una societat feudalista i més tard classicista) havien disminuït i adquirien les terres dels seus antics veïns, a partir de la Pesta. Com a conseqüència, la societat pagesa estava més polaritzada, amb molta més diferència entre rics i pobres. Per això podem trobar masos que pertanyin a més d'un titular. El paper del masos va ser molt important, ja que dins del sistema feudal, els masos eren unitats de sostracció de rendes per part de les classes dominants (fiscalia senyorial) amb un sistema successori de l'hereu. Els masos més importants que existeixen a Salt són el Mas de Llorens, el Mas Sitjar, la Torre de Santdionís i la Torre Mirona.
Al final d'un món estrictament rural bé donat per les fàbriques que no només suposaven una minva del cabal del riu, sinó també la implicació de noves actituds polítiques en una part important de la població, els treballadors del tèxtil. Per aquest motiu, la dualitat entre pagesos i obrers va ser més forta.
Actualment a Salt predomina l'activitat de serveis i comerç que constitueix un 65%, seguida de la construcció que representa un 18%, activitats professionals un 9% i la indústria que actualment suposa només un 8% de l'activitat econòmica del minicipi. Per tant, podem veure la gran diferència que hi ha entre l'antiguitat i l'actualitat, per què amb la implantació de naus industrials que són els grans comerços, com l'Espai Gironès o els Mercadones... L'antiga fàbrica queda molt en desús després d'haver proporcionat feina a moltes famílies a l'època de la industrialització.
La demografia de Salt, ha tingut un caire molt important, per què des de l'antiguitat fins l'actualitat, ha hagut un creixement exponencial d'habitants molt important. Si ho fem des de l'any 1900 fins l'any 2007 podem apreciar aquest creixement demogràfic a causa de la immigració. Cal dir que en l' última dècada, la immigració ha crescut fins a un 40% més.
| Gràfica de l'evolució demogràfica a Salt des del 1998 al 2009. |
